CIMCentre Excursionista de Bellpuig

Dimecres, 22 Novembre 2017

Notícies

Curs Identificació docells

22 March 2010

Curs teòric i pràctic que permetrà conèixer els ambients esteparis dels secans de Bellpuig, Belianes i Preixana i observar les principals especies d’ocells d’aquets hàbitats.

El curs constarà de dos parts:


- Dissabte, 24 d’abril, de les 18:00 a les 21:00, pràctica dels criteris d’identificació visuals i auditius de les espècies esteparies més comunes dels Secans Preixana-Belianes.


- Diumenge, 25 d’abril de les 8:00 a les 12:00, sortida de camp amb aplicació dels coneixèments adquirits el dia anterior.


Més informació a: cim@cimbellpuig.cat

Concepte de la 1ª Marxa Popular pels Secans de la Plana dUrgell

21 March 2010
La Marxa dels secans és una activitat popular, saludable, divertida i propera, que pretén divulgar la cultura i els espais naturals del territori, alhora que fa possible l’esport per a tothom. La marxa es pot fer caminant o corrent, però no és competitiva.

Hi trobarem cinc pobles que comparteixen un llegat i un patrimoni natural i arquitectònic per descobrir; una arquitectura singular fortament arrelada a la terra, arquitectura en tova i pedra; la sèquia molinal i els molins fariners, la Vall del Corb.... més de quinze espècies d’ocells d’una bellesa insòlita, i singular: abellerols, gaig blau, el sisó, l’esparver cendròs, el tòrlit, el xoriguer petit... i un esplendorós món vegetal: oliveres, vinyes, sembrats i ametllers florits... tot a l’esguard de la primavera...

També hi trobarem atenció, companyerisme i amistat a cada vila: Bellpuig, Preixana, Maldà, Sant Martí i Belianes.

Així doncs, a córrer com la perdiu. La 1ª.Marxa dels Secans us espera !

Informació marxa Popular

20 March 2010
1ª Marxa Popular pels Secans de la Plana d’Urgell
Data: 21 de Març del 2010
Hora d’inici d’acreditacions: les 8,00h
Hora de sortida: les 9,00h
Hora d’arribada: les 14,00h
Hora de tancament del control d’arribada: les 15,00h
Distància: 26 Quilòmetres
Lloc de sortida i arribada: Parc del Convent de Bellpuig
Avituallaments: Cinc (líquid i/o sòlid a determinar)
Dinar lleuger: Pa, vi i botifarra a l’acabar!
Serveis: Dutxes i guarda-roba
Preu Inscripció: 5 euros
Ingrés al compte de Caixa Terrassa: 2074-0068-54-3271032504 Indicant el vostre nom com a referència
Pagament per transferència a: 2074-0068-54-3271032504
Pagament per web (TPV)
Límit d’inscripcions: 300 participants
Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=767957
Més informació: www.marxa.cimbellpuig.cat
Contacte: cim@cimbellpuig.cat
Telèfon emergències: 618648088
Al final de la marxa, l’organització passarà amb un “cotxe escombra” a recollir al qui hagi quedat endarrerit. També es recomana que en el cas d’abandonament, aquest es faci i es notifiqui en un dels controls de pas.
La inscripció implica acceptar que els participants caminen pel seu compte i risc.
Hi haurà disponible, pel qui la vulgui, una assegurança d’accidents al preu de 5 euros.

Itinerari Marxa Popular

19 March 2010
Itinerari resumit:

Bellpuig (Parc del Convent)
Camí de Bellpuig a Sant Martí (Molí del Senyor i Molí del Canonge)
Camí de Vilanova a Preixana
Preixana (Ermita de Montalbà) (1er avituallament i control de pas)
Camí de Sant Martí a Preixana
Sant Martí de Riucorb (2o avituallament i control de pas) (Molí del Ruquet)
Camí de Maldà al Vilet
Maldà (Castell de Maldà) (3er avituallament i control de pas)
Camí del Molinet (Molinet)
Belianes (4o avituallament i control de pas)
Camí del Quetal
Camí de les Sinogues (Molí de la Torre i Molí de la Sinoga)
Camí de Vilanova a Sant Martí (ctra. Bellpuig-Belianes)
Camí dels Eixaders (despoblat dels Eixaders) (5er avituallament i control de pas)
Camí veïnal (Molí del Galano)
Camí de servei del Canal d’Urgell
Bellpuig (Parc del Convent) (Darrer control de pas i...Pa, ví i botifarra!)

-  Tot l’itinerari estarà marcat amb rondins grogs
    (excepte per dins dels pobles)

- Mapa del recorregut i track pel GPS a: www.marxa.cimbellpuig.cat

Pessebre als Oroners

20 December 2009
Com ja sabeu, la sortida d’aquest any a portar el pessebre era a l’ermita dels Oroners al Montsec. Els Oroners éra un antic poble ara engolit per les aigües de l’embassament de Camarasa i l’ermita es troba encimbellada sota un cingle que s’aboca directament sobre les aigües del riu Noguera Pallaresa.

Vam sortir de la Font de les Bagases a l’entrada del congost de Terradets, amb un fred que pelava! Vuit graus sota zero. Vam Creuar el pont romànic que hi ha a mig congost  i vam continuar riu avall per la riba dreta. Vam parar a esmorçar als enderrocats castell i ermita de Sant Miquel, i finalment vam arribar a l’estació de tren d’Ager punt mig del recorregut, resseguint la seca riba de l’embassament de Camarasa. Vam continuar per la via del tren de La Pobla i pel dret! Fins  arribar a l’ermita dels Oroners on vam deixar el pessebre. Desfent el camí, vam creuar el pont penjat que hi ha a sobre de l’embassament i vam disfrutar d’un merescut dinar al camping que hi ha a la zona. Les vistes de tot el recorregut són es-pec-ta-cu-lars!

Xerrada col.loqui que organitza la BEPA

05 December 2009
Dijous, 10 de desembre a 2/4 de 10 de la nit a la Casa de Cultura.
Aquesta és la primera d'un seguit de xerrades que es faran amb motiu de la consulta que organitza la societat civil del nostre país per decidir lliurement el nostre futur. El títol de l'acte és "L'autodeterminació, un dret inalienable dels pobles " i serà a càrrec de Ramon Usall. La xerrada ens permetrà conèixer i reflexionar sobre diferents processos autodeterminació que s'han donat en la història.
En Ramon Usall és Llicenciat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorant en Història Contemporània per la Universitat de Lleida. Exerceix de professor d’història a l’IES Josep Vallverdú de Les Borges Blanques. És portaveu a Lleida de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).En l’àmbit de l’assaig ha publicat les obres Algèria viurà! França i la guerra per la independència algeriana (1954-1962) (Publicacions de la Universitat de València, 2004); La tempestuosa mar blava. Una aproximació als conflictes de la Mediterrània (Onada Edicions, 2006), que obtingué el premi d’assaig Abu Bakr atorgat per l’Ajuntament de Tortosa; i Un món en blau i grana. El Barça d’Eric Castel (Pagès Editors, 2004) que li va valer el premi Rovelló d’assaig sobre narrativa infantil i juvenil de 2004 convocat per l’Ajuntament de Mollerussa. En l’àmbit de la novel·la ha publicat Tots els camins porten a Romania (Pagès Editors, 2008), el primer cas del detectiu lleidatà Rafel Rovira, que fou guardonat amb el premi de novel·la curta Manuel Cerqueda i Escaler de la Nit Literària Andorrana.

Serrat de Sobol

17 October 2009
La primera aventura del dia sempre és... Trobar-se al Parc a les vuit del matí! Si superem aquesta prova la resta ja està feta. Agafem els cotxes i ens encarem cap al massís del Port del Compte.  Un cop feta parada tècnica a Sant Llorenç de Morunys, anem cap a Sant Serni.  Una bonica ermita romànica amb baluard i campana, com de joguina.  Deixem els cotxes, ens ajustem les botes i carreguem les motxil.les i bastons. Comencen una ruta circular, familiar o sigui anunciada de categoria mitjana-fàcil, per la vessant soleia, que transcorre per la zona occidental del Lord. Zona espectacular envoltada de grans conglomerats, així com, per cingles amb nom i cognoms que s’obren en caiguda lliure.

Comença l’excursió a la sortida del túnel, toscament foradat en la roca de la serra de Bastets que porta al Santuari del Lord. Es comença a caminar cap a ponent per un antic camí en suau pujada, per escalfar. Deixem a mà dreta el Pas de la Roca Foradada.  Seguim pujant pel camí mig excavat a la roca que en diferents llaçades va guanyant altura. Aquest tram és l’antic camí ral que comunicava les poblacions de Sant LLorenç de Morunys i Solsona quan encara no hi havia les carreteres actuals

De cop a l’arribar a dalt del cingle, es té una bonica vista panoràmica de la zona cental de la Vall de Lord amb l’ermita de Sant Serni, el poble i tancant l’horitzó les serres del Port del Comte i del Verd
Seguim pujant per aquesta zona rocosa i soleia fins arribar al Coll de la Creu de Canalda. Seguim pel sud per una senda fins a una rasa seca i després travessarem transversalment una vessant rocosa que creua el primer tram de la rasa de Torruella, famosa per la pràctica del barranquisme.


A partir d’aquest punt el camí s’endinsa per l’obaga del Fornó.
El paisatge ha canviat radicalment. De la rocosa i seca vessant soleia s’ha passat a la humida i fosca vessant obaga amb un sotabosc ple de molsa amb bells exemplars de boix, boix grèvol i també... rovellons! Que trobaren els cinc nens de la sortida: L’Eulàlia, la Txell, L’Arnau, l’Eloi i en Pol i que a l’arribar al poble al mig dia foren l’enveja de més d’algun boletaire suposadament experimentat!

Després de travessar dues clotades s’abandona aquesta obaga tot creuant un planell en direcció sud encatifat  de farigoles. En aquest ambient càlid i fragant decidim parar a esmorzar, descansar i compartir les primeres impressions de la sortida.

Al final d’aquest planell el camí gira a la dreta i s’enfila per una zona rocosa guanyant altura per una mena de graons naturals.

El camí ressegueix pel peu del cingle i ens enfila vers la balma del Fornó (vegeu la foto). Es tracta d’una fonda balma de poca alçada que antigament havia estat utilitzada com per tancar el bestiar oví. Des del seu interior hi ha una bonica vista de la mola de Lord amb el santuari i la Serra de busa al fons.
Tornem enrere breument per sobre el pla que hi ha sobre una llarga codina.  Girem cap a l’esquerra i pugem en direcció a ponent.

Perseguim el llom del serrat fins arribar a dalt la carena del pedregós, aspre i aeri Serrat de Sòvol. Magnífica vista panoràmica vers els quatre costats: cap el sud de la clotada de Torruella, anomenada Racó Fosc i del profund clot de Vilamala i també del santuari de Lord. Cap el nord la serra de les Roques es desprèn perdent altura del tossal del Codó amb el mirador a la seva punta. Més enrera les tarteres del Port del Comte cauen verticals i ens tanquen el paisatge.

Cap el sud apareix el gran pla de Sòvol cap a on davallarem fins a tocar les runes de la casa que es veu al bell mig del pla.  Vam decidir que el lloc era impressionant, fins i tot amb vistes a l’horitzó de Montserrat, però un grup d’expedicionàries decidirem que era una mica lluny del supermercat, tot plegat. El gran prat on es troba la casa de Sòvol està voltat de profundes foranques, per l’esquerra la rasa de Torruella i per la dreta la de Vilamala. La única manera de sortir del pla, sinó volem tirar enrera o despenjar-nos fent ‘rappels’ vers el fons dels barrancs és troba al sud de la codina on sembla que el camí s’acaba... però realment aquí comença l’espectacular i aeri camí del Mal Pas Baixarem per l’esquerra de la roca per terreny aspre i ple de graons i corbes que forma el cingle.  Després de travessar una espessa boixera i baixar una pendent s’arriba a l’estreta cornisa excavada a la roca amb el nom del Mal Pas (veure foto). Compte amb aquest curt tram de camí !!.  El camí aprofita aquesta estreta cornisa per salvar el pas d’un alt penya-segat. Just aquí, en aquest tram concret, quatre majestuosos  voltors giraven sobre els nostres caps insistentment. Es tornaven per acostar-se a la paret per on passàvem un a un. Fins i tot algú digué que un portava el tovalló posat!
Tranquils, vam passar tots, quitxalla inclosa. Tots hem anat a treballar i a l’escola el dilluns.

Un cop superat aquest pas el camí volta el cingle i passa a tocar les balmes del Mal Pas que queden a l’esquerra del camí. a partir d’aquest punt començarem a baixar fent zig-zag. A partir d’aquest punt el camí, molt més planer, va seguint la forma de la muntanya. Després de baixar gradualment varies rues s’arriba a les antigues feixes de la casa de Torruella. Seguim baixant i  planejant pel mig de les feixes situades en lloc solei que poc a poc van prenent una orientació més cap a llevant i vers la vessant del riu Cardener.

Bona vista cap a llevant de la mola de Lord amb el santuari al seu cim i de l’engorjat del riu Cardener aprofitat per l’embassament de la Llosa del Cavall.

El tram de camí que segueix és una mica perdedor doncs s’han obert diferents pistes forestals entre pins i arços.

Cruïlla de camins en la part més obaga del Racó Fosc.
Més endavant comença la davallada definitiva vers la rasa de Torruella que es creua i seguidament es comença a enfilar. Forta pujada en zig-zag pel mig d’un bosc d’alzines i pins. En el seu tram final es creua una gran esllavissada però el premi ja és a prop.

Hem arribat! Si més no ja estem a la  Pista del santuari. Passem la  Font de St. Isidre, el túnel on tanquem el cercle i fent baixada ens acostem als cotxes pensant ja amb el dinar que ens espera a una fonda típica de la zona. No tot “és patir” en aquest món.

Rodellar - Otin

20 September 2009
El pre pirineu Aragonés, te el seu atractiu,  quasi com el nostre, però més agrest, lo que li dona un sentit més aventurer, el problema per a nosaltres son les dues hores com a mínim d’aproximació que tenim fins on comença l’excursió, un pal de 9 a 10 hores, per un diumenge.
Ens trobem en una zona on reina el barranquisme i l’escalada, la quantitat de practicants impressiona, on es poden veure les parets properes a Rodellar plenes de gent penjada, no exagerem si diem que poguérem contar més o menys en un llarg de 2 km dos centenars d’escaladors i acompanyants, sense contar els barranquistes que no veiem.
Deixem els vehicles al bell mig de Rodellar, vila que segurament es viva gràcies als esports de muntanya. Creuem la vila baixant pel barri de Honguera on trobem el sender amb pis de pedra, que suaument ens fa pujar, per oferir-nos una panoràmica del barranc amb la vila al darrera i Peña Cuervo a l’esquerra. El sender baixa serpentejant fins al llit del riu . El creuem per poder arribar al brollador de Mascún, (font natural) d’on brolla el riu entre les parets rocoses que toquen a los Ventanales, capricis de la natura que a l’alt de les parets a fet l’erosió.
En aquest indret ens hem d’aprovisionar  d’aigua, ja que en aquesta època de l’any lo més normal és no trobar-ne, el llit del riu es ben sec. Seguim, deixant a la nostra esquerra el camí de Andrebot ( que és per on pensem tornar), arribem a la Ciudadela, un espai obert amb la típica i desafiant Aguja ó Cuca de Bellosta. Una mica abans a l’esquerra, puja el camí que ens porta a Otín  per la Torre de Santiago i el coll del Quejigar és un trajecte meravellós, que ens obliga a afluixar el pas per a poder admirar tota la bellesa que ens envolta.
Otín, llogaret abandonat i altament malmès, un xic apartat del poble, un turó envoltat de rouredes, coronat per una destrossada ermita i dues cases  senyorívoles també fetes pols, és l’indret ideal per meditar i descansar.
Deixem el lloc ja de tornada cap a ponent per una pista no gens bonica, però que permet un cert relaxament a les nostres cames.

Abans d’enfilarla baixada fins al riu ens desviem uns metres per visitar el petit però interessant Dolmen de Losa Mora, que posa la cirereta al pastis de l’excursió. Baixem bastant llampant per un sender no menys interessant que el que ens ha dut  fins a Otin i ja un altre cop al brollador, sols una lleu pujada fins arribar al nostre destí, Rodellar.
Tanquem la diada degustant la gastronomia de la zona, com a homenatge a l’interessant jornada.

La Gritella

06 September 2009
Una excursió fora de calendari, sempre resulta un xic especial, els participants i més els responsables acostumen a anar més despreocupats que quant es te la responsabilitat de guiar un grup més nombrós de gent, així doncs només tres senderistes anem a una mitja  descoberta del terreny en aquesta matinal per les muntanyes de Prades.
Aparquem el vehicle a la vora del barranc de la Pedregosa, en el moment d’endinsar-nos al fons del barranc ens adonem que el “guia” es treu de la motxilla un podall, renoi, avui anem de descobridors. A cop de podall i pel dret  arribem al fons del barranc i anem seguint aigües avall, en un principi sols un rajolí d’aigua ens acompanya, més avall ja ens toca anar vorejant amb més o menys dificultat les basses plenes del preuat líquid.
Breu parada al aiguabarreig de la Pedregosa i el Carcais on donem compte del entrepà que dúiem a la motxilla. Seguim caminant pel llit del riu, ara del Gritella, fins a la represa de captació d’aigua de Cornudella on seguim la canonada fins arribar a la pista que ens porta al molí de l’Esquirola al aiguabarreig amb el riu Siurana. Visitem els molins del Candi (en bon estat) i de l’Esquirola (molt malmès).
Tocant els molins i paral•lel al riu Siurana circula el PR de Siurana a la Febró que hem de seguir fins arribar al sender que ens ha de dur al lloc del vehicle, però vet aquí que ens el passem i el “calvari, no previst” afegeix més d’una hora a l’itinerari. Aquest PR es troba actualment altament embrossat, encara que amb marques visibles i trepitjat, el seu pas és  fa molt dificultós, diríem fins i tot que és intransitable per a excursionistes habituals però no avesats a les esgarrinxades. Deixem el PR a 20 minuts escassos de la Febró en la cruïlla  amb el sender que puja als Masos de Prades. Passem pels Masos de Galceran, Porrera i Viles amb la seva petita  font d’aigua molt fresca o al menys ens u sembla i que ens aplaca la set i refresca el caparró per aguantar la feixuga i solellada pista que queda fins arribar on hem deixat el vehicle que ens durà a casa.
Una matinal òptima per amants de l’aventura, ideal per prendre apunts i no fer patir als excursionistes que s’apuntin a una excursió més nombrosa.

Midi Ossau

05 July 2009
Vàrem escollir aquesta sortida per ser un pic emblemàtic de la zona i també per la seva “dificultat” de grimpada.
No sempre es visiten pics on una part important del recorregut te trams d’escalada de grau baix o grimpada de certa dificultat, per precaució anàvem ben equipats, casc, arnes, corda i estris adients .


Situats al pirineu aragonès, després de Sallent de Gallego i de les pistes de Formigal tot just passat el pas fronterer ja en terra francesa, deixem els vehicles a peu de carretera en una zona d’aparcament i ens endinsem a l’esquerra per una pista d’accés al Centro Pastoril de Aneou, travessem el rierol per un petit pont i anem pujant entre prats verds fen ziga-zaga per el  costerut camí fins al coll des d’on ja veiem el refugi de Pompie i al fons el coll de Suzón on ens dirigim. Arribem al refugi on ens trobem amb una companya i un company que ja ens esperàvem des de el dia abans per a fer tots junts l’ascensió.
El refugi es troba situat al peu del Midi i com de lògica, al costat d’un llac, d’aquí arranquen diferents itineraris, encara que el més transitat es el de Midi.


La paret E-SE del Midi d’Ossau s’aixeca imponent davant nostre. El sender continua lleugerament cap a N, passem per un enorme caos de blocs i pedres que procedeixen dels despreniments del pic. Aquest tram es molt feixuc, però es un bon aperitiu pel que ens bé a sobre.


Coll de Suzón (2.127 m.)  remuntem ara per una cresta amb molta herba cap a l’esquerra mirant la muralla NE on arribem als 2.345 m. just al peu de la primera canal. Mentre anem prenen punts per a grimpar per el pas adequat, observem una placa recordatori d’un muntanyenc mort al 1.978.


Comencem per una curta escalada de 15 m. fàcil però relativament tècnica, abans hi havia unes clavilles que els radicals de l’escalada han retirat, (no hi volen “turistes”), les motxilles ens dificulten l’ascensió però, no tenim necessitat d’utilitzar corda, retrobem el sender més amunt i anem per atacar la segona canal d’uns 30 m. d’altura, seguim sense treure la corda, no obstant ens donem compte que gent sense experiència pot tenir dificultats i sobre tot baixant. Tornem a retrobar el sender que desemboca a el Rein de Pompie, tercer i últim pas inclinat. Observem aquí la referència que tenim de la creu de metall que marca el pas del Portillón (2.657 m.) que es per on hem de baixar ja que fer-ho pel mateix lloc ens resultaria molt complicat.


La remuntada del Rein de Pombie es fatigosa però bastant fàcil fins al cim. Son innumerables les rampes, ziga-zagues i pedres soltes, no obstant el sender està ben marcat i sense pèrdua. L’últim tram fins al cim es aeri i tenim que fer servir les mans per a caminar per la cresta i coronar el cim.


Estem al cim del Midi d’Ossau, dit el gran pic, 2.884 m, el panorama es amb raó cèlebre : Sesques al NNO, Anie al NO, Ayons al O, Bisaurin, Aspe al OSO, Callarada, Ip, Anayet, Escarra al S, Telera, Tendenera al SSE, Infierno, Gavarnie al SE, Vignemale, Balaitous, Palas, Laurien al E, Tourettes, Gabizos al NE, Ger al NNE, Gézy i Gabas al N.


Un cop hem gaudit del lloc i la foto de rigor que ens fan uns companys d’Euskadi, retornem a la zona de Rein i a bon ritme fins a la creu i la primera davallada, posem corda però, no fa falta, si que la utilitzem a les  altres dos canals, encara que algun que altre de la colla u fa a pel, és pot fer, però no cal patir endebades i a més utilitzem els estris que hem arrossegat tota la jornada.


Breu parada al refugi, uns beures no massa frescos i cap a casa tot parant  pel camí a fer dinar de forquilla.

Enllaços socials

Facebook
Twitter
RSS

Llista de correu

Vols estar informat de totes les activitats que realitzem? Inscriu-te!!

Contacte

Vols fer-nos alguna suggerència?
Comentar-nos algun problema?


Contacta'ns

cimbellpuig.cat v3

Vàlida per a l'XHTML 1.0

Disseny i desenvolupament: L'Esquirol Imprudent