CIMCentre Excursionista de Bellpuig

Dimecres, 22 Novembre 2017

Notícies

Marxa Plans Corb

23 March 2011

A les nou del matí, del diumenge 27 de març,  tres-centes persones sortien del Parc del Convent per participar en la 2a. Marxa dels plans de la Vall del Corb. 

De matinada, el dia havia començat amb trons i llamps però alhora de sortir queia una pluja fina i el sol anava traient el cap. No va ploure més en tot el dia i el paisatge apareixia sota les bambes o botes, segons el gust de cadascú, net i pristí.

A les nou del matí sortíem del Parc direcció al canal a on trencarem a mà dreta fins creuar la carretera de Belianes amb l’ajuda de la Guàrdia Urbana.  Continuarem pel costat del canal en direcció Vilanova, per on s’ha fet  una bonica i lloable plantada d’arbres.  Torçarem cap a la esquerra per un camí secundari  que planejava  per un mar de camps verds, fins arribar al poblat dels Eixaders.  Allà hi trobàrem el primer avituallament amb coca i sucs.

A partir d’aquí, el recorregut transcorre pel llit del riu Corb. Passarem per sota la carretera de Belianes, pel pont on baixaria la rubinada d’un Corb esverat i que queda amagat sota la carretera.  En aquest punt uns companys col·laboradors de la Marxa ens indicaven el camí que havien de seguir els que feien la ruta curta i els que fèiem la llarga.  Seguint per la llarga. Veiem Belianes a mà dreta i sortirem del llit del riu, donat que a partir d’aquí comença a haver-hi aigua. Pel costat lluïen les vinyes, marges de pedra seca i camins amb tanca natural de ravenisses i esbarzers en flor.  En veure Sant Martí, girarem a mà esquerra, enfilant-nos  vers la ermita de Sant Roc. Els arcs i el presbiteri de la qual,  semblen retallats i posats davant un cel blau, com un escenari romàntic. Des d’aquest punt elevat, voral de la plana, la vista s’escampa lluny resseguint campanars i pobles. 

Segellarem la targeta de control i varem recuperar forces amb un avituallament amb taronges, aigua, plàtans i nous.  Al sortir de Sant Martí creuarem les obres del canal Segarra-Garrigues. Tot seguit el camí estava plagat de garrics i de romaní en flor.  L’olor profunda canviava a cada pas, de l’olor de la flor de l’ametller a la de la flor del romaní. Aire embriac de després de la pluja amb l’escalf del sol. Camps llaurats sembrats de pedra tosca, blanquinosa i polsosa. Sembla que de les mateixes pedres en sorgeixin  els ametllers florits. Aquí els pulmons ja estaven pletòrics i  oxigenats, en ple rendiment.  A més, començava la baixada vers el braç del Corb que ve de Belianes i va cap a Preixana. Arribats a Montalbà, pomes del país i aigua. Enfilàvem de nou el canal cap a Bellpuig. Tram amb una vista molt bonica, si hi hagués més arbres semblaria un tram del Canal du Midi a França. Arribats al Parc del Convent, després de segellar el darrer control, l’organització ens obsequia amb un boc’n roll i fulletons turístics del poble i la comarca.

Havia arribat l’hora d’un bon entrepà de llonganissa a la brasa.  Bon menjar, bon ambient a on no hi falta una bona conversa del decurs de la Marxa i la satisfacció del cos i la ment després de l’exercici físic.  Una gran diada esportiva per un territori, cal dir-ho i sentir-ho, meravellós.

Marxa Popular pels Plans de la Vall del Corb

22 March 2011

La Marxa pels plans de la Vall del Corb és una activitat popular, esportiva i saludable, que pretén divulgar la cultura i el coneixement del propi territori. I Com es viu el territori?  Doncs, evidentment, caminant, corrent i trepitjant-lo!

La Marxa és una prova esportiva, no competitiva, que la poden fer els esportistes més entrenats en curses, així com, grups d’amics i famílies. Amb l’objectiu que cadascú triï la intensitat que li vagi bé, i es pugui anar familiaritzant amb aquest tipus d’activitat, enguany comptarem amb dos circuits: un de 14Qm i el clàssic de 25Qm. 

Que ens espera…  Un ambient esportiu i el descobriment de nous indrets d’una forma propera i divertida. Un matí de salut i bona companyia. Una festa per prendre consciència de l’estimació a la terra i a la idea d’avançar des del respecte i el coneixement del propi territori.

Hi trobarem…. Sembrats, oliveres, alguna vinya i una xarxa generosa de camins que nodreix la vida dels pobles i pagesos de la plana. Caminarem pel llit del riu Corb i veurem cabanes de tàpial. Arquitectura senzilla i singular fortament arrelada a la terra: Tova, pedra, marges, esteles; la sèquia molinal i el canal d’Urgell. Ermites lligades a la història dels pobles de la plana. La rica vida ornitològica dels secans: abellerols, sisons, torlits, xoriguers i un esplendorós món vegetal i animal que conforma la riquesa natural de la nostra terra.

El silenci de la plana, només interromput  per una bona conversa,
la respiració rítmica de l’atleta i el cant llunyà d’un ocell.
Una plana verda, expectant aguarda, per celebrar l’arribada de la primavera
amb el repuntat dels ametllers florits i el córrer de la perdiu.

La II Marxa del plans de la Vall del Corb us espera!

Cingles de Pessonada

13 February 2011
Si existeix un lloc on els cingles es mostren amb tota la seva bellesa és en aquest indret, el sol de ponent pega en aquestes parets vermelloses donant-li una bellesa que et deixa bocabadat. Iniciem l'excursió a la vila de Pessonada dirigint-nos a l'ermita de la Mare de Deu de la Plana a 10 minuts del poble, allí fem una breu parada per esmorzar i visitar-la. Tenim la satisfacció de comptar amb companys de la zona que ens fan de guia així com de la companyia d'un conegut escriptor que al llarg del recorregut ens va explicant tant els fets luctuosos que varen passar allí, com de les edificacions de la guerra civil que anem trobant ja que en aquest indret s'instal·là un dels fronts. Seguim ara pujant fort el cingle a N. pels Escalirots, Balma de la Bastida (Cleda) 1.242m. i la Portella ja a dalt de la Serra Pessonada. A banda i banda podem anar gaudint de les meravelloses vistes, així com de les restes de l'esmentat front, a la part d'obaga encara queden clapes de neu de l'ultima nevada. A sud veiem els serrats Gros del vedat, de les Comelletes, de les serretes etc., a N. serra del Banyader, el Pirineu i a Est el Boumort. Seguim ara per la dreta tot a est, per la carena fins a coronar la Rocalta (1.489m.), tal com molt bé indica el nom, es la part més alta de la serra. Continuem en la mateixa direcció fins arribar a l'indret on tenim, el Serrat Banyader a N. i La Feixa a S. des de aquí iniciem el descens direcció sud per una semi barrancada i un sender pràcticament esborrat, anem flanquejant per sota el cingle a S.E., travessem el barranc de Canalat, baixem Les Grases i arribem a Herba Savina, llogaret encantador on els edificis estan totalment enrunats i coberts de malesa, sembla un altre mon, recorda les pel·lícules on la selva ha engolit les construccions. Breu parada per a dinar, reprenent després la caminada ja sense grans desnivells, amb pas suau, tranquil i admirant les ja esmentades parets dels cingles de Pessonada fins al poble. Dediquem la resta de la jornada visitant la vila de Salàs de Pallars, aquesta vila tingué una important fira de bestiar a nivell internacional, actualment estan recuperant un seguit de locals d'antics oficis i negocis, una barberia, una botiga d'ultramarins, una farmàcia, un bar, un estanc i una sala d'exposicions a les antigues escoles. Una visita guiada que val la pena fer.

Característiques de la Marxa 2011

09 February 2011

Hora d’inici de les acreditacions: les 8,00 h.
Hora de sortida: les 9,00 h.    Hora d’arribada: les 14,00 h
Hora de tancament del control d’arribada: les 15,00 h

Distància: 25 quilòmetres
Circuit curt: 14 quilòmetres

Lloc de sortida i arribada:  Parc del Convent de Bellpuig

Avituallaments:  Tres (líquid i sòlid a determinar)
Dinar lleuger: Pa, vi i botifarra a l’acabar!
Obsequi als inscrits d’un boc’n roll de la Marxa.

Serveis: Guarda-roba i lavabos.

Preu inscripció: 10 euros  ( Socis CIM: 8 euros)
Pagament per transferència a: 2107.0068.24.3271032504
Pagament per TPV a: la nostra web  www.cimbellpuig.cat

Límit d’inscripcions: 300 participants

Més informació, itineraris i tracks GPS a:
www.cimbellpuig.cat  o  www.cimbellpuig.cat/marxa/

Correu de contacte: cim@cimbellpuig.cat
Telèfon de contacte: 618648088 (Només el dia de la Marxa)

Al final de la marxa, l’organització passarà amb un “cotxe escombra” a recollir al qui hagi quedat endarrerit. També es recomana que en el cas d’abandonament, que aquest es faci i es notifiqui en un dels controls de pas.

La inscripció implica acceptar que el participant caminen pel seu compte i risc, i que l’organització no fa responsable dels accidents que puguin patir o ocasionar. Hi haurà disponible, pel qui la vulgui,  una assegurança d’accidents al preu de 5 euros.

El Gallicant

16 January 2011
C.E.CIM PUIG DE GALLICANT (Muntanyes de Prades) Que el temps passa volant, es un fet irrefutable, ja tornem a encetar calendari i fem la primera sortida de l'any. Escullim l'emblemàtica zona de les muntanyes de Prades i comencem a dubtar, si u fem per a fer senderisme, o cercar una bona i casolana taula on recuperar els grams perduts durant la caminada. Situats a la C.T.704 a pocs km. de la Febró, prop del Mas dels Frares on deixem el transport rodat i emprenem la caminada. Tot arrencar, ja anem pujant, el bosc és extraordinari i el trajecte pels vorals del barranc de la font de Verdú no et deixa indiferent. Arribem al malmès i abandonat campament militar de Castillejos, el que fou lloc d'ensenyament per oficials de milícies, ara fa pena, unes instal·lacions que actualment son un mas robat i mediambiental-ment una vergonya social. Aquí, sobre un mirador privilegiat de la costa mediterrània, fem parada i entrepà, hem sortit de Bellpuig amb una boira espesa i ara prenem el sol amb camiseta, son les particularitats de la meteorologia. Re emprenem la caminada, ara trenquem a W. pel Pla de les Vaques i tot seguit coronem el Puig de Gallicant (1.009 m.) on gaudim de unes magnifiques vistes, a W. Siurana, a E. la Musara i tot el conjunt de cingles, a S. Alforja i a N. Prades, Montsant etc. Iniciem el descens a cara nord fins al llogaret enrunat de Gallicant, on cerquem el GR-7 que passa pel coll d'Alforja, l'Arbolí, serra de la Musara, Montral, etc., caminem pel bosc de la Perxa, passem la Torre del Manel i ens parem per admirar els gorgs (el Gorget i el Gorg) del barranc de la Font de Verdú, son salts d'aigua, en els que habitualment s'hi troben barranquistes practicant aquest esport. Seguim fins al Mas dels Frares per a recollir els vehicles i cap a La Febró, on ens espera un bon dinar al Restaurant/Refugi de la localitat. TROBADA /ASSEMBLEA D'EQUIPS DE FOCS DE SANT JOAN, FLAMA DEL CANIGO 2011. Representants del CIM varen assistir a Vilafranca del Penedes a aquesta trobada, organitzada per ÒMNIUM CULTURAL i el T.I.C., coordinadors de la Flama del Canigó a la Catalunya sud. Uns seixanta representants de les entitats organitzadores de diferents viles arreu dels països catalans, varen debatre i exposar tota la problemàtica de la festa, així com la coordinació de la mateixa des de, el cim del Canigó fins a l'arribada de la Flama a cada vila. Properes activitats: 13 febrer......... Cingles de Pesonada, Senderisme. 27 març ......... Marxa Popular Pels Plans de la Vall del Corb. L'Equip Habitual www.cimbellpuig.cat

La Sauva Negra

07 November 2010

La comarca del Moianès es un indret que no ens ve gaire de pas i tampoc hi tenim massa tirada, tot i que avui dia amb l’eix, la distancia és assequible.
Un nodrit grup d’excursionistes del CIM ens plantem a Castellcir, per a fer una caminada sobre un itinerari circular i un xic cultural, tot havent passat primer per Moià i Castellterçol
Castellcir és un Municipi de 634 habitants i 34.5 Km2, situat a uns 700 m d’altura al sud-est del Moianès i al nord-oest Vallès Oriental a la província de Barcelona. Sortim del bell mig de la vila baixant fins a travessar la riera de Castellcir i visitar l’església vella o de San Andreu que està situada al costat de la riera .
La seva existència es menciona ja, en documents de l’any 939. Es un edifici de planta
basilical  amb l’absis ben conservat. Al costat de l’església i ha el cementiri i una bona vista de la vall de la riera de Castellcir. Tornem enrera a la riera, que anem seguint fins a creuar el torrent de Centelles, tot això pel mig del bosc i trobant un que altre bolet. Ara, seguim pujant pel costat del torrent de la Casanova i pel costat de la Torrassa dels Moros, restes d’una antiga torre de defensa, fins al emblemàtic i malmès castell de Castellcir o de La Popa.
Castell de la Popa, anomenat així per la forma de vaixell de la roca sobre la que està construït, data del segle X, l’edificació degut a l’espoliació que va patir a començament del segle passat està en bastant mal estat . Hi ha fotografies de l’any 1920 on encara es veia en bon estat. Dalt del castell queden també les restes de l’ermita de Sant Martí i prop d’allí podem trobar la balma d’en Roma, on s’allotjava al segle XIX un bandoler anomenat així.
Ara seguim per la carena, fins al coll de la Sauva Negra i costa avall, ens endinsem per una fageda de singular bellesa anomenada amb el mateix nom i protegida dins el Pla d’espais d’interès Natural. En mig d’aquesta meravella que la natura ens regala, hi ha la Font de la Sauva Negra, perquè hi fem una breu parada i admirem el seu encant per si encara no ens hem fet capaços de tot l’entorn.
Abandonem aquesta meravella natural i per pistes, senders i embolics, passem per la Penyora (una urbanització) i finalment fins a un altre dels indrets emblemàtics de l’excursió, l’ermita de Sta. Coloma i el Roure.
Santa Coloma Sasserra, edifici romànic amb campanar del segle XI i absis del segle XII. Fou realçada el segle XVII., situada en un paratge singular al costat de la masia i del Roure monumental del Giol, és un arbre que està catalogat dins dels arbres monumentals de Catalunya.
Un cop hem gaudit del lloc,  qui més qui menys pensa que amb la bonança que hem gaudit tota la caminada si portéssim carmanyola, ens hi podríem quedar sota aquest monumental i romàntic arbre, menjant i fen-la petar. No obstant com que no tenim res a la motxilla, excepte alguna que altra gominola anem a lo més fàcil, cercar una bona taula, que és el que acabem fent.

Pic Montarto

18 September 2010

Montardo, Montarto, tant se val! Quin pic! Quina meravella de muntanya! Pot ser no té el segell d’un tres mil, però res a envejar! Des del cim dels seu s 2.833 metres la panoràmica és esplèndida, lo bo i millor del Pirineu queda als nostres peus: a l’oest l’estany de Rius  i el bonic estany de Mar,  amb l’imponent Aneto i la seva minvant gelera sempre omnipresents; als peus del Montardo per la banda nord la profunda vall de Valarties amb el poblet d’Arties al fons i la silueta inconfusible del Mont Valier ja a la Catalunya Nord;  al sud l’estany de Monges i els altres estanys que envolten el refugi Ventosa i Calvell amb la Punta Alta al darrera; a l’oest, pot ser la vista menys espectacular, degut la pantalla que ofereixen els propers “Tucs” que hi ha a banda i banda del Port de Caldes, però tot i això s’albira cap el sud-est el circ de muntanyes que tanca el llunya estany de Sant Maurici. Doncs bé, aquest bonic pic era l’objectiu que havíem triat per a la sortida del CIM del mes de setembre.

Vint-i-un de colla vam sortir el dissabte a la tarda direcció a la vall d’Aran. El pla era dormir a l’alberg d’Arties, doncs degut a la gent que érem i l’època de l’any en que estàvem, ni al refugi de la Restanca ni al de Colomers hi havia proutes places per a tots nosaltres. A l’hora de sopar tocava ultimar detalls, tothom deia la seva, les possibilitats tantes com persones érem, però a la fi vam acabar de definir la ruta: Agafaríem un taxi fins als estanys de Montcasau, això ens permetria estalviar 500 metres de desnivell cosa que els més petits agrairien; pujaríem pels estanys de la Ribereta fins a trobar el GR-11 i el seguiríem fins al Coll de Crestada des d’on faríem el darrer atac al Montarto; llavors baixaríem i continuaríem pel GR-11 fins a l’aparcament del pont de Ressec on hauríem deixat els cotxes.
Diumenge al matí a les set i mitja va començar el moviment: trucades a les portes, bons dies, rentades de cara i ràpidament tots asseguts al menjador;  esmorzem en un obrir i tancar d’ulls i sense pausa agafem els cotxes direcció a l’aparcament del pont de Ressec. Abans de les nou ja estàvem completament equipats i impacients esperant els taxis que ens havien dit que arribarien a les nou en punt. Les nou i deu i els taxis no arriben. Nervis! Finalment a les nou i quart apareix un sol taxi. Nervis un altre cop! Comptem i amb la gent que érem hauríem de fer tres viatges, amb la pèrdua de temps que això suposaria. Acabem pactant amb el taxista que ens encabiríem tots en dos viatges i així ho fem. Primer marxen els més petits amb els seus pares  i desprès la resta. Quedem que un cop arribin dalt aniran tirant i que nosaltres ja els atraparem.
Comencem a caminar per un camí perfectament definit, però tot i això al arribar al primer estany de Montcasau el perdem i ens trobem al peu de la presa sense possibilitat d’avançar. Mentres els més grans parlàvem de tirar enrere els més joves ja havien grimpat per la paret de la presa i ja eren dalt. Així que amb més o menys dificultat tots vam acabar pujant pel dret.
El camí, ara idíl·lic, puja suament flanquejant el costat dret orogràfic dels dos estanys de Montcasau, mica a mica anem progressant muntanya amunt embadalits per la bellesa de l’entorn, fins que arribem a la cruïlla on deixem el GR-11 i ens endinsem a la vall dels Estanys de La Ribereta.
Una mica més de pujada i de sobte a l’arribar a dalt d’un llom de pedra trobem el primer llac: Ben rodó i amb un blau marí profund! Magnífic! Tot i que encara no hem atrapat als més petits, fem les primeres fotos de grup, el lloc s’ho val!
Reprenem la marxa i de sobte el camí desapareix completament. No en queda ni rastre! Anem amunt i avall pel pedregal buscant la més mínima senyal que ens permetés identificar per on hauríem d’anar, però tot és inútil. Finalment ens reagrupem, trèiem el mapa, ens situem i ho veiem clar: cal seguir per la dreta de l’estany que tenim al davant i per la esquerra del proper que trobarem. Així que comencem a caminar fatigosament per aquell mar de pedra que semblava que no s’acabava mai i on cada un buscava el camí que li semblava de millor passar. Allà al fons ja veiem al grup dels petits trescant entre les roques aparentment amb menys dificultats de les que teníem nosaltres.
Una breu paradeta per a beure, menjar i recuperar forces i continuem més lleugerament fins al coll que tancava la vall. Allí trobem a l’hora un altre el grup dels petits i un altre cop el GR-11, així que tots plegats pugem fins al Port de Caldes on ens fem la foto del CIM. Fem la baixada fins a l’estany de Monges passant pel seu costat fent un oh! Continu i un altre cop pujada fins al Coll de Crestada.

Aquí el grup es torna a partir, petits i pares decideixen amb bon criteri no pujar al Montarto, ja eren massa hores de camina per la canalla, la resta, amb la motivació a dalt de tot per la proximitat del nostre objectiu, arranquem a bon ritme muntanya amunt. De seguida veiem a una certa distància baixar gent per la cresta que al atansar-se va resultar que eren els companys del GEST de Belianes. Parem un moment i ens expliquen que ells havien fet cim per la ruta de l’estany de Cavallers.

Continuem la marxa i en menys d’una hora ens plantem a dalt del pic. Ni un núvol! Una visibilitat perfecta! Anem donant el tomb identificant i reconeixent tots els punts singulars del paisatge: La vall de Valarties, L’estany de Mar, l’estany de Rius, el massís de la Maladeta,... Fem fotos fins a exhaurir les piles de les nostres màquines de fotografiar i llavors ens assentem un moment a assaborir la fita assolida.
Iniciem la llarga davallada fins als cotxes. Marrada per una bonica cresta i arribem de nou al coll de Crestada. Continuem baixant fins a l’estany de Cap de Port. Parem un moment i uns valents parlen de banyar-s’hi, però res de res! Tot just van arribar a mullar-se els peus! Reprenem la baixada fins al refugi de La Restanca on decidim parar a fer un beure. La fatiga era evident a les cares de la gent, però les cerveses i coca-coles del refugi van ser un bon remei de tots els mals i van servir de preparació pel darrer esforç.
Un altre cop muntanya avall i en menys d’una hora ja érem als cotxes. Cansats er les nou hores de camí, però contents per la satisfacció del pic assolit vam reprendre la llarga marxa fins a casa. Pel camí encara vam tenir temps de parar a sopar a Pont de Muntanyana, però aquesta és una altra història...

L’equip habitual

Ferrada i barranc 2x1

08 August 2010

Feia dies que al CIM parlàvem d’organitzar una sortida “popular” d’això que alguns en diuen esports d’aventura. No va ser fàcil decidir-se, ja que el fet de necessitar material tècnic per a fer-la i que a l’estiu “om campa”, feia que veiéssim més dificultats en la organització de la sortida del que finalment va resultar ser.


Ens vam decidir per a fer una oferta de supermercat:  2x1! Així que ens vam proposar fer una via ferrada (La Foradada del Toscar) unes tres hores d’adrenalina  i un barranc aquàtic  (L’Aigüeta de Barbaruens) cinc  hores de diversió per a que la gent gaudis de valent. Tot i que tots dos punts són molt a prop l’un de l’altre, el pla era que pujaríem la ferrada el dissabte 31 de juliol a la tarda, faríem nit a Campo a la carretera de Benasc i  el diumenge al matí  baixaríem el barranc sense preses i sense angúnies.

Desprès d’una darrera setmana moguda de gent apuntant-se i desapuntant-se, finalment el grup va quedar reduït a set aventurers i això ens va permetre poder respirar tranquils, ja que hi havia equipament sobrer per a tots. Arriba la vigília i canvi de plans: la Montse i l’Ignasi tenen un compromís familiar i no podran arribar fins dissabte a la nit. Així que acordem comprimir ferrada i barranc tot al diumenge i decidim per a guanyar temps anar a dormir a peu de via, alguns en tenda, altres dins del cotxe i fins i tot n’hi va haver que van fer vivac sota un cel completament estrellat.


A punta de dia i desprès de només deu minuts d’aproximació ja estàvem iniciant la ferrada, l’equipament de la via nou i abundant transmetia confiança i per tant la progressió era fluida tot i la inexperiència d’alguns dels components del grup.


Un primer tram d’esgraons amb flanqueig per la pared fins a un”pas de fe” que ens porta a l’interior d’una bonica xemeneia. Pugem amb decisió pel seu interior fins arribar a un petit collet, nou flanqueig, pont de mico i pujada per la paret fins al cim de l’agulla. A dalt a l’estreta plataforma de l’agulla casi no hi cabíem tots, però ens hi vam quedar embadalint una bona estona mirant el paisatge, sobre tot en direcció a la singular Peña Montañesa.


La baixada no perd l’encant, curta i tècnica des grimpada, nou exposat flanqueig, baixada per un esperó de roca fins al pont penjat, el passem i allí donem per acabada la via, ja que el barranc ens espera i es va fent tard.


Desprès de parar a Campo a menjar alguna cosa, mitja hora més de cotxe ens porta a les afores del poble de Barbaruens, on comencem l’hora i mitja d’aproximació en sostinguda pujada que cal fer per anar fins a la capçalera del barranc.


Carreguem els trastes i ens posem a caminar, no cal dir que arribem suats amerats i amb uns ganes boges d’entrar a l’aigua. Ens posem el neoprens i com si estés programat així, comença a pedregar de valent! Amb la moral per terra  ens aixopluguem sota els arbres, resistint-nos a fer el que el bon seny ens recomanava fer: tornar cap al cotxe!


Però tant ràpid com havia vingut el núvol va passar i el Sol va tornar a sortir amb força. Així que animats per un parell de barranquistes que van aparèixer per allí i que opinaven com nosaltres que no tornaria a ploure, vam entrar tots junts al barranc. Desprès tres hores de tobogants, salts i rappels en un entorn paradisíac, que ens van fer oblidar el cansament i que ens va dibuixar un somriure a la cara que no va desaparèixer en tot el camí fins a casa.

Cingles de Benavent

26 June 2010

Hi han indrets, que tot i que son interessants no solem visitar-los regularment, no obstant de tant en tant i fora de sortides ”oficials”  solem fer-hi un cop d’ull.


El poble de Benavent (860 m.) es troba situat al costat de la C-1412 direcció Isona tot baixant el coll de Comiols i sota el cingle de la Roca Alta.


Emprenem l’excursió des de el bell mig d’aquesta, seguim per sota del cementiri direcció al nucli de Biscarri situat sobre el serrat de Santa Eulàlia, passem el bosc Gran de Moles i omplim les cantimplores a l’arranjada i brolladora font de cal Abelló, ja que no en trobarem cap més al llarg del recorregut i el dia es presenta més que calorós. No ens vàrem equivocar, a una hora de finalitzar l’excursió ja no teníem una gota de líquid .


Biscarri i l’església romànica de Sant Andreu de Biscarri, indrets interessants per a visitar-los, per a qui no li frepa caminar, també s’hi arriba en cotxe i de visita turística si cal. Seguim un xic a la dreta de l’ermita tot venint de Biscarri per l’obaga de Biscarri fins a coronar el serrat de Rebollera. El corriol es perdedor, possiblement per falta de més visites senderistes, anem seguint pel vell mig del bosc una mica campi qui pugui amb alguna que altra esgarrinxada, no obstant anem bé, ja que trobem les restes de l’arqueologia bèl•lica de la guerra civil 36/39 que teníem previstes de veure en l’itinerari. Al barranc de la Bassa creuem el GR-1 on fem parada per a “dinar” abans d’atacar el Cogulló de St. Quiri (1.355 m.).


Per la serra de la Conca i sota la cinglera del Roc de Benavent, tornem al lloc d’inici desprès d’una jornada en que la forta calor ha sigut més protagonista de lo que esperàvem.


Aquestes sortides fora de calendari, sempre donen els grams d’aventura, necessaris sens dubte, per a seguir el to idíl•lic del senderisme i picar a qui si vulgui afegir.

Les Serres de Sant Miquel, de la Guineu i Los Picons

28 April 2010

Desprès de dos sortides a sud, tanquem el primer trimestre a nord, concretament al pre Montsec. Escollim la vila d’Os de Balaguer com a punt d’arrancada, molt coneguda arreu de Catalunya per la festa de les campanes i els campaners i no tant per uns indrets més que interessants.


En el moment de programar-la, els responsables teníem dubtes de l’itinerari, pensant ja que les més de sis hores de recorregut eren arriscades, depenent de la quantitat d’excursionistes que s’hi apuntessin, aquests dubtes ens varen quasi obligar a fer tres o quatre visites al lloc per tal controlar la caminada, no fiar-nos dels mapes ni dels itineraris escrits i tenir dos o tres punts d’escapada per a poder escurçar l’horari de la caminada si el gruix de participants tinguessin  problemes de cansament. Aquesta previsió fou bàsica, ja que la setmana anterior va caure una bona nevada i això ens va fer canviar un xic la caminada.


Situats a l’indret de Tartareu i preveient un dia d’oratge òptim, deixem els vehicles a la vora de  la carretera d’Alberola. Enfilem per l’obaga de l’esquerra, el serrat de St. Miquel a la recerca del primer objectiu, la Font de la Mora i les alzines centenàries que l’envolten, un indret obligat de visita. Hem arribat més aviat de lo previst i ni la neu ens u ha impedit, tot el contrari, ha fet el trajecte més atractiu i hem fet una mica d’alpinisme. Hem seguit el camí correcte sense haver de ralentitzar la marxa, per l’obaga, amb força  neu, tot i que el sender no estava massa ben marcat, breu parada per esmorzar i mentrestant visitar la cova de l’Os. Continuem fins a la carena de la serra, tot seguint el sender de Los Picons, no massa clar el seu trajecte.


Los Picons (958 m.) o les Picones, per segons qui, son uns merlets de roca calcària, és una mena de castell natural i s’hi accedeix per una estretísima xemeneia natural. A sota s’hi troba el poble abandonat de Montesor, amb les restes de l’ermita romànica de la Mare de Deu de Montesor. Desistim de visitar-la i tampoc pugem Los Picons,  ja que el recorregut total de la caminada que pretenem fer és un xic llarg i aquest temps ens podria fer falta més endavant, cerquem el coll on hi ha el Mas de Ço de Guilló, a la pista que puja de Tartareu fins a Santa Mª de Vallverd, passant per l’Ermita de Sant Salvador.


Deixem la pista i ara cap a sud/oest per un  sender més atractiu i curt que arranca pels voltants  del Mas de Ço de Guilló, ens presentem a l’ermita de Sant Salvador, en un tres i no res. Deixem l’ermita i seguim totalment a sud per  pista fins a la segona ermita que visitem del recorregut, l’ermita de Mare de Déu de Cérvoles (768 m.), aquest tram suau, però una mica avorrit, dona peu a la conversa i oblidem momentàniament el cansament que anem acumulant, pla de Vila-seca hi teníem una pista d’escapada, però com anem més que bé i els senderistes van forts seguim l’itinerari previst.
El fàcil accés per pista des de Os fins  aquesta ermita, fa que habitualment hi ”acampin” gran quantitat de jovent amb musica discotequera i podem afirmar que el silenci habitual de l’entorn s’esvaeix.
Deixem” l’idíl•lic” lloc fins al desviament del sender ben marcat i  arreglat, que ens puja a la carena de la serra de la Guineu, per tot seguit baixar fins a Os de Balaguer, on com de costum últimament, ens hi quedem a dinar. Hem escurçat l’últim tram de l’itinerari


deixant per una altra ocasió la visita a la Cova dels Vilars i les seves pintures rupestres, amb les sis hores de tot aquest recorregut i que hem clavat amb l’horari previst, ja hem considerat que era suficient i prou atractiu per aquesta jornada.

Enllaços socials

Facebook
Twitter
RSS

Llista de correu

Vols estar informat de totes les activitats que realitzem? Inscriu-te!!

Contacte

Vols fer-nos alguna suggerència?
Comentar-nos algun problema?


Contacta'ns

cimbellpuig.cat v3

Vàlida per a l'XHTML 1.0

Disseny i desenvolupament: L'Esquirol Imprudent