CIMCentre Excursionista de Bellpuig

Dissabte, 16 Desembre 2017

El Cap del Verd

05 June 2011

El dia començava tapat però, a les vuit del matí, una colla d’intrèpids estaven a punt per sortir en direcció a la Vall del Lord.  El nostre objectiu era coronar el pic del Cap del Verd.

 Arribarem a Sant Llorenç de Morunys i d’allà carretera a munt per la carretera de Coll de Port, fins a creuar el riu Cardener. En aquest punt agafarem una pista que ens portà a la font de la Puda i a mà esquerra vers el poblet de la Pedra (terme de la Coma i la Pedra). Per pista i amb tot terreny vam arribar fins a les masies del Minguell i seguirem per camins forestals fins a una cruïlla de pistes.

 En aquest punt comença la nostra caminada, abandonem totes les pistes i comencem a pujar en direcció nord per un camí ben marcat. Després de 5 minuts de conversa i bon ambient, amb l’ànim a punt, comença una forta pujada.  En aquest tram de camí, la conversa, deixa pas a silencis més freqüents, i és que el camí guanya altura ràpidament. Cada cop és té més panoràmica sobre els planells de la Borda i sobre el vessant est de la Serra del Port del Compte, a l’altra banda de la profunda vall de la Coma.

Després d’una llarga llaçada, de forta pendent, arribem a roca Mira (1.900m). En aquest punt esmorzem, ja havent fet gran part de la pujada. Seguim  amunt, tot canviant  les pedres per l'herba i arribant als primers planells de la serra. La boira en aquest punt comença a envoltar-nos i arribem dalt  de la coma de Saleres (2.060m) Aquest nom el rep perquè, en aquesta zona, a l’estiu, es posa sal pel bestiar a sobre d’uns rocs. De tota manera, en aquesta ocasió els prats estaven envoltats d’un abric suau de boira  El grup es cohesiona per no perdre’s, no plou i tampoc bufa el vent, però l’ambient és  intens, misteriós... les llomes verdes solcades pels núvols al nostre voltant... Una altra perspectiva d’un paisatge èpic.

Anem ascendint suaument a un replà superior i seguim planejant pels prats alpins, totalment tapissats de flors primaverals, genciana acaulis, safrà bord, pulsatilla i bolets de primavera .....  Anem pujant sempre pel fil de la carena, amb una forta pujada pel mig d’un bosc de pi negre amb sotabosc herbat. Al final de la pujada s’arriba al llarg altiplà del Cap d’Urdet (2.252m), des de  on descendim suaument a la collada de Belitres (2.150m). A partir d’aquí, comença la darrera pujada per una zona herbada i sense camí, fins a assolir el Cap del Verd (2282m) , entre la boira,  punt culminant de la serra i de la nostra excursió.

 El cap del Verd hi termenegen les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès. Hi trobem alguns excursionistes i deixem la nostra cita a la caseta que hi ha al cim. Foto de grup i  comença la baixada amb un tram diferent al final. 

 Llueix el sol i trobem la Borda del Pujol, un mas sobre un autèntic balcó sobre la vall, propietat de la multinacional Nestlé.  Aquestes multinacionals estan a tot arreu!  Passem sota les espectaculars parets de les roques del Minguell i arribem finalment al poblet de la Coma (1.010m.)

 

Xarxes socials

Comparteix-ho

Enllaços socials

Facebook
Twitter
RSS

Llista de correu

Vols estar informat de totes les activitats que realitzem? Inscriu-te!!

Contacte

Vols fer-nos alguna suggerència?
Comentar-nos algun problema?


Contacta'ns

cimbellpuig.cat v3

Vàlida per a l'XHTML 1.0

Disseny i desenvolupament: L'Esquirol Imprudent